Després d’un mes al taller, ja m’ha arribat el rellotge arreglat i restaurat del meu padrí. No és un Rolex, ni un Omega ni tan sols un Tudor. És un humil Potens de la sèrie Distinction. Així com sona… suposo que d’alguna manera s’havien d’aixecar l’autoestima.
Aquest rellotge és de mitjans dels anys 60 i representa el final d’una era de fabricació de rellotges. Fins llavors, un rellotge era una cosa cara que et podies permetre un o dos cops a la vida. La raó és perquè els rellotges eren màquines mecàniques cares que funcionaven donant corda o amb un dispositiu de càrrega automàtica activada pel moviment, en els casos més cars. Al cap d’uns anys aparegueren els primers rellotges de pila, i pràcticament alhora entraren al mercat els primers rellotges de quars. Aquest canvi tecnològic va significar que ja no havies de preocupar-te de donar corda al rellotge, la seva precisió era pràcticament perfecte i sobretot: era molt més barat produir-los. Els japonesos s’hi posaren tot d’una i els suïsos varen fer una badada que els hi va costar pràcticament desaparèixer del mapa.
Aquest rellotge també representa una tendència molt habitual d’aquells dies: es comprava a Suïssa el mecanisme i ja aquí una infinitat de petites rellotgeries i joieries es dedicaven a afegir-hi una caixa i una corretja. En el cas que ens ocupa el moviment probablement era un robust FHF 73-4N i la caixa era d’un “preciós” llautó cromat. De la corretja original no en sabem res, ja que em va arribar amb una corretja metàlica extensible. Una pràctica molt habitual, ja que la gent no estava per canviar corretges de cuiro cada poc temps.
Bé… i així és com ha quedat.
