Debian Squeeze amb Apple Wireless Keyboard

Va arribar el nou any i a principis de Febrer va tocar canviar de Debian Lenny a Debian Squeeze. Fàcil? Molt. Perfecte? Ni d’un bon tros. El que m’ha fet suar més ha estat el bluetooth.

La raó és perquè s’ha canviat de la branca 3 a la 4. Hem de suposar que aporta una infinitat de millores, i dic suposar ja que no hi ha enlloc una documentació com cal. Potser els responsables de tan lloable tasca caldria que fessin una ullada per Google i adonar-se de que si el número de sortides demanant una solució pel nou sistema de bluetooth és tres ordres de magnitud superior al de possibles solucions, és que alguna està mal feta o mal explicada. Però els que piquem codi moltes vegades som així de magnífics: la documentació clara fa nosa i segur que és un invent de les malignes empreses de software privatiu. No fotem i fem les coses com cal…

Així, que aquí va com fer anar una cosa senzilla: connectar un teclat inalàmbric per bluetooth (Apple Wireless Keyboard) and una Debian Squeeze, utilitzant un emissor-receptor USB de bluetooth (dongle) al nostre ordinador. Lo primer és oblidar-se compatibilitats amb la branca 3. Si ho fem, ho fem bé. I per fer-ho bé basta instal·lar poca cosa:

# aptitude install bluez dbus python-gobject python-dbus

Després hem de mirar quin tipus de dongle tenim:

# hciconfig –a

Aquí trobarem la direcció MAC del dongle del tipus AA:AA:AA:AA:AA:AA i una línia del tipus "Class: 0x4a0100". Molt bé, això és el que volíem. Després hem d’anar a /etc/bluetooth/main.config i precisament canviar la classe que ens ve per defecte i deixar una cosa així: "Class = 0x4a0100". Reiniciem tot el que tengui que veure amb el bluetooth:

# /etc/init.d/bluetooth restart

Ara fem que el dongle sigui visible pels aparells que provin de connectar-se:

# hciconfig hci0 piscan

Adicionalment, hem de saber la direcció MAC del teclat inalàmbric. I per això fem:

# hcitool scan

I aquí obtindrem una direcció del tipus BB:BB:BB:BB:BB:BB. Anota-la perquè la necessitarem ara mateix.

Fins ara tot normal, no?. Ara és quan comença el refregit de la branca 4. Per començar hem d’anar a /usr/share/doc/bluez/examples, després pitgem el botonet lateral del teclat per procedir al procés de pairing. Ara apareix un llumet verd que parpelleja a la part superior dreta del teclat. I ara, ja dins el darrer directori esmentat fem:

#./simple-agent hci0 BB:BB:BB:BB:BB:BB

I ara sorgeix la màgia del pairing: les dues andròmines amb bluetooth es troben i demanen quin password utilitzaran per comunicar-se. Introdueix primer el codi (per exemple 1234) al teclat des d’on estàs fent totes aquestes operacions i pitja Enter. Immediatament tecleja el mateix codi al teclat bluetooth i pitja Enter a aquest teclat. I màgia: els dos trastos s’estimen i es comuniquen.

Però com a totes les històries d’amor, això pot durar poc, en aquest cas només fins que apaguem l’ordinador, i cal fer que aquesta relació sigui més duradora. Per això hem d’anar a /var/lib/bluetooth/AA:AA:AA:AA:AA:AA i allí dins crear dos fitxers: pincodes i trusts. Dins pincodes afegim només aquesta línia: BB:BB:BB:BB:BB:BB 1234. Dins trusts afegim només aquesta altra: BB:BB:BB:BB:BB:BB [all].

I amb això ja basta? No. Apple no sempre ens es fa la vida més senzilla i cal afegir el mòdul hid-apple dins /etc/modules.conf

I ara? Ara si, sempre que el pairing hagi funcionat com cal. Si no ha estat així caldrà eliminar el pairing defectuós i seguir des d’allí. Per eliminar l’associació defectuosa hem de fer:

#./simple-agent hci0 BB:BB:BB:BB:BB:BB remove

I ja està. Ni és fàcil, ni és evident ni està documentat com cal. Un altre exemple de perquè els usuaris de Linux acaben les tardes de dissabte a casa en lloc de gaudir d’una vida senzilla i sense pretensions. Però vull pensar que tot plegat també té la seva gràcia.