Grelos

Un ja no es pot refiar de res. I si és dels idiomes encara menys. Si et diuen que dinarem de grelos, dons tu et pots arribar a pensar que serà d’una cosa semblant als grells. Mmm… greu error. Anem per parts.

El grelo no arriba a ser ni una planta sencera. No és més que el brot i fulles del nap Brassica rapa. Com tants altres brots, te’l pots menjar. Si és tendre se suposa que és una llepolia per al paladar. Si no és així, ni ho provis. I alerta! No l’has de confondre mai per mai amb les nabizas. Que és el mateix però molt més tendre ja que el cas que ens ocupa són els brots tot just abans de florir. Vaja, la cosa és com els cards de carxofera però en petit.

Tan incompresa menja és produïda en grans quantitats a Galícia, unes 100.000 tones cada any, no fotem. Aquesta espècie i properes també son emprades a la cuina italiana i xinesa. A la cuina gallega forma un binomi indestriable amb el sempre benaurat lacón. D’altra banda, a la cuina italiana fa parella amb la salsiccia i les pizzes de la contrada de Nàpols. Pel que fa a la cuina xinesa, la podem trobar a la cuina cantonesa aprofitant el seu peculiar gust entre amarg i una mica picant.

Tanta admiració per aquesta verdesca ve del fet que és típic menjar-la amb el lacón o amb brou per Carnestoltes. I com que la Montse va tenir la gentilesa de convidar-me a un cap de setmana d’immersió cultural gallega, dons ens l’estimem una mica més malgrat la seva verdor i el seu aspecte de mala herba. De la resta de menges, vegin-se nècores, orelles o filloas només puc dir que mai n’ha prou. Com tampoc n’ha prou de la bona companyia.