Reentrada

Bones nins i nines. Després de mig any sense donar senyals de vida, ja anava tocant escriure.

No sé molt bé com sintetitzar mig any d’intensa vida. Però es comença pel principi. Allà pel mes de maig acabava d’entrar a fer el període de pràctiques al sempre idolatrat CNIO. La cosa es va anar allargant fins al Setembre i quan ja estava fent recopilació d’universitats nord-europees on fer no sé molt bé què, dons va sorgir la possibilitat de quedar-me al lloc esmentat a fer la tesi. Això i que els meus caps pareixen ser de les poques persones assenyades que hi ha pel meu entorn acadèmic, feren que decidís quedar-me.

No pensis que va ser dit i fet. Només tenir la certesa que durant quatre anys hauré de seguir menjant Madrid no em mata d’alegria. Sempre pots pensar que hi ha llocs pitjors… I d’altra banda, com que la investigació no té horaris, tampoc em preocupa massa el que hi ha més enllà del lloc feina i la meva minsa vida social.

Si m’haguessin dit fa deu anys – sí ja fa deu anys de voltar pel món – que en comptes de dissenyar avions, acabaria lluitant contra el càncer… pensaria que era una broma. Però mira que en dona de voltes el món.

Més emocionants aventures d’aquí res.