Els inicis

Plou. Una altra tempesta d’estiu torna a creuar l’oest d’Alemanya. No vull pensar com els hi toca beure sempre de drets als holandesos.

Oficialment encara sóc de la mitja dotzena d’Erasmus que queden a Colònia. Tothom va escampar fa setmanes i només quedem els nostàlgics, els que tenim feines per acabar o els que tenim les dues coses alhora. Val a dir que ha estat un mes molt mogut des del punt de vista dels estudis, al final vaig entrar al Departament de Bioinformàtica de la Universitat de Colònia i em varen assignar feina per l’estiu. Tot sigui per alimentar la fam insaciable de crèdits del meu expedient.

Aquest cap de setmana he fet el darrer viatge a Bonn. Trobaré a faltar la tranquil·litat malaltissa dels seus carrers o llegir als bancs de Poppelsdorfer Allee de tornada del petit però encisador jardí botànic del castell de Poppelsdorf. El cap de setmana que ve potser vaig cap a Aachen per anar fent la ronda de despedida dels voltants de Colònia.

Acabo de tornar de córrer per la riba del Rhein. He fet la meva primera sortida de deu kilòmetres sense passar massa pena. Plovia un mica i jo suava amb la basca feixuga que feia que la roba se m’arrapàs més al cos. Al final he arribat allà on havia d’arribar, al punt de reunió i d’inici de molts dels recorreguts dels corredors de la ciutat. Algú havia escrit amb un guix “Jeder Anfang ist schöner“, que significa “Cada inici és més hermós”. Allí, mig remull, me n’he adonat que tan fa que l’Erasmus s’acabi, que la llicenciatura s’acabi, que faci mil anys que no comparec per casa o que si tot va bé no torni a veure mai més als meus amics… Serà un nou inici. I sí, serà hermós.