København

Fins ara em pensava que la expressió “fa un fred que talla” era una de tantes metàfores a les que estam avesats, tal com “tenir-los com a cebes roges” o “suar la freixura”. Dons ves per on, en el primer cas no era cap llicència poètica, al menys a København. I la meva mà dreta, la de treure fotos sense guants, ho deixa clar.

Malgrat el fred, val a dir que és una de les ciutats més precioses a les que he estat mai. Té un nucli històric cuidat fins al detall i el port ha estat tractat tractat amb cura, de tal manera que no ha esdevingut una atracció turística malgrat el seu encant, perdent la seva funcionalitat. Decidir què és el que s’ha de visitar és tan senzill com agafar el plànol de la ciutat a l’oficina d’informació de turisme de l’estació de trens i visitar tot el nucli històric. A cada cap de cantó hi ha alguna cosa per veure, si la neu, la boira o la pluja t’ho deixen fer amb tranquil·litat.

Si tens la sort d’arribar a la nit del dijous o el divendres pots anar a un local anomenat The Moose a Sværtegade 5, on hi ha ambient d’estudiants amb cervesa Carlsberg a un preu adient amb els sous de becari a que estem avesats. Habitualment és el lloc on agafar forces i impuls per acabar a un lloc com el Vega a Enghavevej 40, amb música electrònica bona i allí fer vespre fins a les cinc de la matinada. El dia següent tens dues opcions: o purgar les culpes de la nit abans o fer turisme com cal embolicat dins la teva roba més d’hivern que tens i penjar-te la motxilla a l’esquena.

La darrera opció sol ser més interessant. Es pot fer en un dia perfectament la ruta del Parlament de Christiansborg, fent una aturada a la biblioteca que està a la vora i fer-se una foto amb l’estàtua del Søren Kierkegaard. Passar per davant la Borsa, el Banc Nacional i arribar a Kongens Nytorv. Allí hi ha la zona portuària que comença amb Nyhavn i els seus velers esperant fer-se a la mar. Des d’allà pots arribar al palau d’Amalienborg i veure el canvi de guàrdia a les portes de la residència d’hivern de la casa reial danesa. Seguint pel port arribes quan menys t’ho esperes a la sireneta. La veritat és que no és res espectacular i a més d’un se li queda cara de decepció escultòrica. Un cop arribats aquí ja creus que has acomplert amb tot. Però no. Es pot millorar passant per la fortalesa de Kastellet (i el nom no és broma) i continuant amb el seguit de parcs i llacs artificials que s’estenen cap al nord de la ciutat, mentre es baixa cap al centre un altre cop. Podria explicar molts més llocs on anar, però tots són igual d’interessants i propers. Així que basta pegar-hi un bot.

La contrapartida de tot això són uns preus del sector de serveis molt alts i uns imposts molt elevats. Malgrat tot, els danesos ens varen reconèixer que els sous també són molt elevats i es pot viure bé sense passar gens de pena. Preu per preu m’estimo més pagar i tenir l’estat del benestar que hi ha a Dinamarca en lloc del que manejam per casa i pagant menys… o no tan menys com ens podem pensar.