És pel seu bé?

Quan un pensa en La Haia, pensa en la bona gent que són els holandesos… sempre amb les bicicletes amunt i avall, el Tribunal Penal Internacional que ens guarda de genocides ja siguin individuals o estatals i coses d'aquest tipus. Però i si no fora més que una imatge de postal?. Ara ja de bon rotllo, el que descriuré a continuació accepta més d'una hipótesi i en el pitjor dels casos els holandesos no són pas pitjors que nosaltres.

Resulta que dins el món de la genètica de poblacions tot es sustenta damunt el principi de l'equilibri de Hardy-Weinberg. Si en voleu saber més aneu aquí. Resumint, en una població panmíctica (això és, amb aparellaments a l'atzar) sense mutacions, migracions ni selecció; les frequències genotípiques d'un locus, que són funció de les gamètiques, es mantenen constants pels segles dels segles. Com podeu suposar això pot semblar molt simplificat, però no tant com pareix.

La cosa és que uns investigadors holansesos varen voler posar en pràctica aquest principi observant els colors que presentaven els moixos de la llotja de La Haia. En un principi és senzill: el color estaria controlat per un locus situat a un cromosoma sexual que ens facilita el poder veure a simple vista de quin al·lel és portador l'animal. Degut a la ubicació del locus als cromosomes sexuals, podem veure tres tipus de femelles: els homocigots de colors distints i l'heterocigot amb un pèl clapat (no gaire maco). De mascles només n'hi ha de dos tipus i cap dels dos és clapat. Suposam que aquests al·lots es posaren a fer pintes de cervesa davant la llotja i a contar moixos i moixes.

Després d'unes hores o d'uns dies consideraren que ja tenien prou dades: uns quatre-cents moixos i unes dues-centes moixes. Si miram la frequència als homocigots veurem com és la mateixa als mascles que a les femelles, per tant aquest locus no presenta desequilibri entre els sexes. Però… aquest locus està en equilibri dins la població? Això només ho podem comprovar a les femelles, ja que els graus de llibertat quan feim la comprovació amb l'estadístic chi-quadrat es veuen reduïts a un a les femelles i a zero als mascles. El resultat és que ni de conya està en equilibri aquest locus, fan falta heterocigots. Això és molt sospitós si consideran que aquests són les moixes que en podríem dir lletges. Malgrat tot, cal dir que aquests resultats són possibles si fallen bastant un o més dels punts que hem definit per suposats al establir el model. Però jo crec que en aquests casos l'explicació més senzilla sol ser la correcta.

Suposem el pitjor, encara així jo no podria recriminar res. Moltes vegades hem vist o sentit com a una casa havien fet una mortandat de moixos acabats de néixer perquè si tens una moixa al cap de l'any pots tenir fàcilment una dotzena de nouvinguts. Suposo que és per necessitat així i ens consolam pensant que és pel seu bé, encara que jo ho dubti al manco una mica. I encara més si curiosament els lletjos desapareixen de la població.